CONFIAR

CONFIAR. Confiar és admetre que per un instant estarem en el CAOS absolut i no sabrem que passarà…  Però malgrat tot, alguna cosa DINS nostre ens diu que no marxem, que esperem, que continuem, que tot anirà BÉ!

Hem d’aprendre a CONFIAR més… Confiem doncs, en l’UNIVERS!

DSC_0021

Dedicat a la meua Pilareta que gaudeix d’este quadre penjat a la seua habitació de Can Cactus. Que seguisques fluint amb la vida! 🙂

Autora del quadre: Lola Francés

 

Anuncis
Publicat dins de Sin categoría | Deixa un comentari

Renaixent

Després de quasi dos mesos al pis, moltes caixes, desordre, viatges a Ikea i ajuda de la família i amics, crec que ja puc dir que tinc l’habitació del nou pis arreglada! (Bueno, sempre faltaran xicotets detalls però ahí està la gràcia de la vida)

Estic molt contenta de com se m’ha quedat. De fet, m’encanta!! Però de lo que més orgullosa estic, sens dubte, és del meu capçal del llit. Dos quadres de metre per setanta centímetres que va pintar l’artistassa de ma mare. I als que he decidit dedicar-li l’entrada del mes d’abril a la secció “De Fotos i Quadres”. Ahí va!

IMG_20170401_203536DSC_0001

Quadres: Lola Francés

 

RENAIXENT

I a poc a poc vam anar agafant confiança,

recordant allò que som.

creient en nosaltres mateixos

i sobretot, perdent la por.

Vam retrobar la nostra vertadera essència,

per deixar-la sortir i renàixer de nou al món.

La màscara es va esquerdar

i va aflorar de dins la llum de colors,

el ser que realment som.

Vam despertar i vam ser lliures,

un cop vam perdre la por.

Publicat dins de Sin categoría | Deixa un comentari

A UNA VALENTA

Vaig dir que tancava temporalment el Blog i la veritat és que encara no he acabat amb la mudança i tot el “jaleo” que comporta però tenint en compte el dia que és avui (teòricament això havia d’haver-se publicat ahir, 8 de març) i les circumstàncies que m’han rodejat últimament, havia d’escriure aquest post. Dedicat a tu, auela, a una dóna ben valenta, de les que no ixen per la tele quan se’n van però de les que no han deixat tampoc mai de lluitar.

M’auela va ser una dóna digna d’admirar. Ha passat per mil i una històries i sempre cap avant. Entre d’altres coses es va quedar viuda prou jove però no va perdre l’esperança, als 60 anys se n’anava al “Auelos” a jugar la partideta i inclús a fer-se nòvio. Un parell en va tindre (més que jo!) I als 70 se n’anava de compres a VaModa, una brusa mona, es pintava els llavis i a passejar. Una persona que malgrat tot somreia a la vida de tal manera que fins i tot ens sorprenia a nosaltres. Una persona que en els seus últims dies era ella qui animava als altres. Que ens va demanar fer una festa amb globus dels que fan riure (globus d’helio) per a despedir-se. Que volia marxar com una reina.

Així, aquí vos deixe, per qui ho vulga llegir, el que li vaig dedicar el dia del seu enterro. Perdoneu per els castellanismes, però està escrit a la manera en la que parlem a Biar ja que açò va per ells, per la meua família, i per ella. Ahí va:

Esta nit he tingut un somni. He sommiat que estàvem tots a ca l’auela i ella per despedir-se ens regalava a cada uno unes caixetes personalitzades amb unes botelletes de vi, uns llibres i diners… No sé, somnis…

Ara, això no és real, només ha sigut el meu somni. Però a la nostra manera tots hem passat a desitjar-li BON VIATGE, amb simbolismes varios o si més no, de la millor manera que hem sabut.

En realitat, per si de cas, portem uns anys despedint-nos. Celebrant aniversaris multitudinaris amb la paelleta bona del tio, gambetes i que no falte la partieta al Chinchón. Enjuntant-nos sempre que podem, estiu, Nadal o amb qualsevol excusa tonta per a un cafè. Estos anys extra han sigut un regal i diria que els hem sabut aprofitar. Ens hem estat preparant, estem preparats però aixina i tot es fa difícil, es difícil dir adéu a una persona com tu. Una persona valenta, lluitadora, una persona que ens ha ensenyat tantes coses.

 

Fa 13 anys ( o més, ja he perdut el compte) que lluitaves. Mentira! Em corregisc. A banda de la malaltia, portes tota la vida “peleant”. Prou jove et vas quedar viuda, amb 4 fills i per si fora poc 1 néta xicoteta (Que només es portava 2 anys en la teua última filla).
Olé tu! El panorama que se te quedava… Però no! Vas saber tirar endavant , amb valentia, mirant de front a la vida i amb eixe humor tant peculiar que et caracteritza.

De tu hem aprés a moure’ns per la vida amb picardia, amb aquella jugarreta de “Que els Sants Innocents t’ho tornen!” Gràcies!

A superar les pors. Res millor que tu amb la cara pintada de farina i un tros de creïlla a la boca per saber què era l’autèntic terror. I sobrellevar-lo amb rises finals, clar! Gràcies!

A ser forts, a tirar endavant i refer-nos una i un altra i un altra volta. Gràcies!

A ser sincers, naturals, a dir el que pensem sense importar el què diran. Gràcies!

Aquesta actitud ens la guardem, ens la quedem, ens la fem nostra i la portarem amb orgull. Serem lluitadors, valents i sempre amb el riure per bandera. Com diu la prima Clara: “Gràcies per aquestes lliçons i sobretot gràcies per haver creat esta família de bojos. Sí, sí, de bojos però de grans persones.”

Has marxat mentre jo escrivia estes línies al tren, a una horeta d’arribar ja. Ens vas dir que no te’n volies anar estant sola i no ho has fet, no et queixaràs. Te n’has anat envoltada de lo millor, l’amor i el carinyo de tots els teus. Així de segur que el viatge ha anat bé.

M’hagués agradat poder-te llegir estes paraules abans de marxar, ni que fos a cau d’orella, però no passa res, allà on estàs sé que t’arribaran. Com diu el teu rebesnét Jordi, brillaràs en la teua estrella (en la teua, teua, que te’n vam regalar una!).

Així, brillaràs en el cel igual que ho has fet a les nostres vides. Gràcies per tot, auela!

ET VOLEM UN MONTÓ.

Foto144IMG-20170305-WA0001

Publicat dins de Sin categoría | 4 comentaris

TANCAT temporalment

closed-tancat

Aquest mes no hi haurà publicació!

El Blog romandrà tancat fins a nou avís per l’estrès traumàtic que suposa buscar pis de lloguer a Barcelona.

Fins aviat!  I bona nit!

Publicat dins de Sin categoría | Deixa un comentari

Trencant amb l’ordre

quadre-escacs

I es va cansar de seguir sempre les normes marcades.
Es va soltar els cabells i va deixar aflorar la frescor i l’espontaneïtat que tenia amagades.

 

Autora del quadre: Lola Francés

Publicat dins de Quadres | Deixa un comentari

Almiñani

Aquest mes que acaba de passar, setembre, me l’he pillat de vacances Blogueres també. Bueno, més que de vacances podria dir-se que de dol. No en tenia ganes d’escriure.
Ahir va fer just un mes que vam rebre la notícia i avui fa just un mes també que llegia aquestes paraules a l’Esglèsia de Biar.

I no me les vull quedar per a mi. Malgrat haver-les escrit jo, aquestes paraules no em pertanyen, sinó que són de tots els amics. Aquí vos les deixe, per a que les compartim.

img-20140810-wa0017

Els amics d’Ana com un grup peculiar, som variats, cadascú d’un pare i d’una mare però ens uneix algo molt especial: l’amor que malgrat tot sentim els uns per els altres.

Ahir vam patir un pal molt fort. Ens deixa un dels pilars fonamentals del grup. Una personeta que tot i vorer poc, sempre estava ahí.

Sempre estava ahí i sempre ho seguirà estant mentre la portem ací dins. (Em refería la cor)

Ana era una bona persona, tan bona que sempre era objecte de les nostres bromes. Però les acceptava amb un somriure a la boca perquè així era ella, somrient també.

Així que fem-li un favor entre tots: recordem-la així, rient! Combatem el mal trago a base de bons records. I enviem-li molta llum i amor perquè seguisca el seu camí.

 

Publicat dins de Sin categoría | Deixa un comentari

Antenes

L’agost me l’he pillat de vacances!
Però aprofite per recomanar-vos este meravellós Blog “Me das un beso bonita?” que ara també compta amb un llibre “A mi què em passa?” Molt recomanable!

me das un beso bonita?

IMG-20160813-WA0054

Hola, què tal? Com esteu? Jo molt bé, gràcies.

Un poc cansada perquè m’he passat un estiu pipa. Me n’he anat de campament a Canàries i també al Feslloch i a la platja de Piles on he fet zumba i aeròbic amb la meua amiga Esperanza que és un poc com jo però té moltes mamelles haha! Em pixe!

View original post 319 more words

Publicat dins de Sin categoría | Deixa un comentari