I a l’hivern, ben abrigat!

Ara que s’apropa l’hivern i que comença a fer un fretorro que talla el … bueno, que fa molt de fred, voldria compartir amb vosaltres un conte que vaig fer amb ma mare fa molts anys. Potser ara l’haguès escrit d’una manera diferent, però ahí està. No jutgeu els meus inicis en el món de l’escriptura. 🙂

I A L’HIVERN, BEN ABRIGAT!

Un bon dia, la mare va despertar en Jordi (de quatre anys) i li va dir:

  • Jordi, carinyet, desperta que avui és 21 de desembre, el primer dia de l’hivern.

Ell, encara mig adormit i amb els ulls lleganyosos, li va respondre:

  • I com és que encara anem amb samarreta de màniga curta i sense la jaqueta grossa de l’hivern.
  • Són coses del canvi climàtic – Li va dir sense pensar-s’ho.
  • I què és el canvi climàtic? – Replicà ell.

IMG-20140508-WA0001

La mare, sense saber ben bé que dir, pensant que tot seria massa complicat pel seu enteniment, començà a explicar-li:

  • Doncs és el que passa quan les persones no tenen cura del medi ambient: no estalvien aigua, no reciclen, es deixen els llums encesos al sortir de casa… Llavors el medi ambient es descontrola i tot s’altera.
  • Però, mare! Nosaltres sí que fem aquestes coses: al poal blau, els papers. Al poal groc, els envasos. I al poal verd, el vidre. I a més, com diu el pare, “quan t’ensabones les mans o et rentes les dents, l’aigua tancaràs i a estalviar ajudaràs”.
  • Ja ho sé, Jordiet, ja ho sé. Però hi ha d’altres xiquets que els seus pares no els han ensenyat, de manera que no saben com ajudar el planeta.
  • Quina pena més gran! M’agradaria que tots ho poguéssim fer.

Aquella nit, deixat portar per la imaginació i el sentiment que tot és possible en aquest meravellós món, que caracteritza els nens de la seua edat, el Jordi va somiar.

Va somiar amb un món fet de materials reciclats on la brutícia i la contaminació no existien perquè tothom en tenia cura i respectava el medi ambient. L’aigua s’utilitzava correctament. No morien més animals víctimes dels residus aliens al seu entorn, es podien veure les estrelles a la nit i sentir el cant dels ocellets al matí, doncs no hi havia cap tipus de contaminació que hi valgués, ni lumínica, ni acústica, ni res de res.

IMG-20140508-WA0002

I com li havien ensenyat al cole, a l’estiu lluïa samarreta i pantalons curts i a l’hivern, anorac, bufanda, gorro i guants. Ben abrigat!

Il·lustracions: Lola Francés.

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en Sin categoría. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s