A Miquel Albero Maestre

Fa temps, just avui cinc mesos, (ho publique ara però ho vaig preparar ahir) que volia esciure alguna cosa així, però no m’agrada fer les coses de presses i carreres. M’agrada fer-les amb estima, deixar que la llum m’il·lumine i donar-li una bona sortida.

Aquest matí he llegit una publicació d’un altra persona que entrellaçava diferents reflexions sobre la vida, la mort i la complexitat de sentir-te trist per la marxa d’algú a qui potser tampoc coneixes gaire, però no saps perquè t’afecta profundament. I llavors m’he inspirat de nou. Li vull dedicar aquest post, el de l’aniversari del meu Blog (ara fa un any que el vaig crear), a Miquel, el meu cosí postís, com ell em solia dir.Escrit Miquel

Malgrat ser família llunyana, Miquel i jo ens coneixíem realment des de feia molt poc temps, però era d’aquelles persones a qui li agafes carinyo de seguida. Encara recorde exactament aquella nit. Va ser al desembre del 2014. Com de costum els meus amics i jo estàvem de sopar de Nadal i em vaig apropar a la barra a demanar-me un gintònic. Jo lluïa aquest perfil i un tio molt alt que hi havia al meu costat em va fer un comentari sobre la meua flor de Pasqua i després em va dir: “Tu no saps qui sóc, però jo a tu sí que et conec!” (Ja podeu imaginar la meua cara) i tot seguit va continuar: “Tu eres la que fa Signes amb Txarango”. (Podeu seguir imaginant la meua cara d’al·lucinada) “Jo utilitze la seua música per treballar el català amb els meus alumnes a Mallorca ”. I ja la conversa va derivar en aquelles típiques frases de poble: Que si tu de qui eres, jo de xurrero el major, jo germà de tal, que si tenim el mateix cognom i que si segur que mirem avantpassats arribem a ser família…

I poc més. Volta i cadascú a ballar amb els seus respectius amics. Però com són les coses i la vida que aquelles persones que compartim interessos musicals, lingüístics o culturals ens anem trobant al llarg del viatge, encara que visquem a diferents quilòmetres de distància del poble o tinguem edats dispars. No va caldre més que un parell de concerts, algunes festetes per Biar i unes quantes xerrades per crear sense adonar-nos una espècie de vincle, un vincle amistós, de complicitat. Amb ell era fàcil connectar.

També recorde el 26 de setembre d’aquest any passat. Tornàvem les amigues des de el Vendrell cap a Barcelona. Veníem animades i alhora cansades d’una Barbacoa d’aniversari. Com ja és habitual, al grup de Whatsapp dels meus amics de Biar no paraven d’escriure i enviar coses, uff quin horror, vaig pensar sense saber que l’horror seria més gran, quants missatges per llegir. “S’ha mort un xic del poble”, deien, “Un xic que viu a Mallorca”. De sobte em vaig quedar paralitzada. Vaig començar a tirar endarrere missatges i missatges buscant l’inici de la conversa i mirant els links que havien enviat. Em va canviar la cara, se’m va fer un nuc a la gola i van començar a asomar-se les primeres llàgrimes. No m’ho podia creure, però si feia quatre dies havíem estat parlat. L’estava ajudant a aconseguir contactes de músics catalans per un concert que volien organitzar per la festa grossa d’Inca. Però no hi va arribar, com diria l’Ovidi, abans ens va deixar per marxar de vacances.

Es estrany com a vegades amb tan poc temps, ens pot afectar tant. Hi haurà qui pot ser ho veja una tonteria o pense que estic sobreactuant i hi haurà qui m’entenga del que estic parlant. El que siga, tant m’hi fa. Jo només volia fer-li el meu petit homenatge, un homenatge com cal, fet amb el cor a la mà.

Així doncs, alce l’últim glop de la copa de vi cap al cel i brinde per tu! Com bé diu el teu cosí Pau, seguiràs amb nosaltres perquè seguirem parlant de tu!

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en Sin categoría. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s