Ja estem a setembre! I per començar el nou curs escolar, vos presente la entrada més llarga i amb més fotos que he publicat mai. Es sobre el “I Encuentro de Educación emocional y Literatura infantil”.
Espere que vos agrade!
Aquest estiu he tingut el plaer d’assistir a un lloc màgic, ni més ni menys lluny, que al meu propi poble, Biar!
“Va de Cuentos” va organitzar un encontre de literatura infantil i educació emocional a una casa rural, un cap de setmana d’eixos en els que se te fica una goteta d’amor al cor i açò ja no hi ha qui ho pare, s’escamparà pel cos i ja res tornarà a ser igual!
Jo ni coneixia el projecte de Va de Cuentos ni tenia idea del que feien però per aquestes casualitats de la vida, que mai són casualitats, se’m va aparèixer i alguna cosa dins meu em deia que ho havia de fer i no me’n penedisc en absolut.
L’encontre consistia en un cap de setmana, de divendres al migdia fins diumenge després de dinar ple de diferents tallers relacionats amb l’educació emocional, l’educació lliure, tallers vivencials, tallers d’art, i molta moltíssima literatura infantil. Un cap de setmana de convivència compartint no només els tallers sinó també menjars, sopars, moments de relax i piscina, aficions, emocions i molts somriures.
No em pararé a fer una crònica de cadascun dels tallers perquè si no, no acabaria mai, així que vos explicaré alguns dels que més em van arribar. Però una cosa sí que vos diré, des del primer moment que vaig trepitjar el terra d’aquella casa ja es respirava un bon ambient acollidor i de germanor que encisava. Així mentre ens presentàvem i fèiem la nostra recepta de la felicitat la vibració es va elevar de tal manera que es van crear alguns lligams que de moment no s’han trencat i pel que sembla aniran per a llarg.
Una de les primeres activitats que destacaré és el “Laboratorio de letras e imágenes: educación emocional”. L’espai estava dividit per colors i a cada color se li assignaven un llibres concrets. Primer havíem d’escollir un color i llegir els seus contes durant una bona estona. Va ser genial, es va crear un silenci meravellós on cada una de nosaltres gaudia de la lectura al seu propi món.
Seguidament havíem de reubicar aquest llibre en un altre color, si crèiem que la emoció que ens transmetia estava representada per un altre color. I posar també una emoció als llibres que deixàvem al seu lloc. L’objectiu fonamental era conèixer una infinitat de contes i àlbums il·lustrats i d’altra banda després de llegir les emocions que ens havíem suscitat els diferents colors, adonar-nos del que ens diuen els colors, com formen part de la nostra vida, de les nostres experiències i sentiments, i que curiosament, per a cadascú són d’una manera diferent.
Un altre taller molt interessant va ser el de “Psicomotricidad relacional” amb Hendrik Vaneeckhaute. Per als mestres de Catalunya ficats en el tema seria algo paregut al que aquí coneixem com mètode Acouturier. I per als que no ho conegueu es tracta d’unes sessions de psicomotricitat en les quals tot està permés al joc lliure (els materials estan adaptats amb aquest fi) l’única premissa és no fer mal ni als altres ni a nosaltres mateixos. El seu objectiu és promoure el desenvolupament integral dels nens per mitjà del joc espontani, que és el seu llenguatge natural i el diàleg tònic.
Va ser una experiència genial ja que vam fer el taller de manera vivencial, com si nosaltres fórem els xiquets. Vam tancar els ulls i ens vam transportar molts anys enllà on enderrocar estructures o jugar amb una simple capsa de cartró va ser el més divertit de tota la sessió.
Un altre taller que vaig considerar molt important va ser el de “Liberando princeses”. Vam analitzar la figura de les princeses Disney, les seues característiques, el paper normalment passiu que ocupen en els contes malgrat ser les protagonistes, etc.
Crec que és important que ens adonem de la necessitat de trencar amb aquests tòpics que ens venen de fa molts anys i conèixer alternatives per poder fer-los front com ara el conte “La princesa rebelde” que jo ja m’he comprat, “Que aburrido ser una princesa rosa” o Lles princeses també es tiren pets”. Els contes tenen un poder molt fort, des de ben petits ens van marcant la personalitat, així doncs, va sent hora de que busquem contes lliures de vocabulari sexista i amb més igualtat.
I ja per acabar, a nivell personal destacaré l’última sessió “Mucho más que letras: La diversidad funcional en los cuentos” un taller on vam descobrir infinitat de contes per tractar les discapacitats, les necessitat educatives especials, en fi, recursos per a posar-nos al lloc d’altres persones i reflexionar.
Durant aquesta sessió vaig tenir el plaer d’interpretar en Llengua de Signes “Cierra los ojos”, un conte molt bonic sobre les diferents formes de percebre la vida. Va ser un moment màgic i molt especial! Que els llibres arriben a tothom!
Mil gràcies a la família Va de Cuentos per aquests dies i per tots els que han vingut després! Açò no s’acaba, l’aventura continua!
Fins aviat!
P. S.: Si voleu seguir al dia de les novetat de Va de Cuentos, cosa que vos recomane, cliqueu sobre la imatge d’aquí baix i vos portarà a la seua Web.
Il·lustració: Lola Francés
– Si només et concentres en el punt negre, et perds la infinitat de punts blancs que hi ha per tots els costats…
