TEMPS

Este mes la cosa va sobre el temps. La relativitat del temps, que sent el mateix, a vegades se’ns passa en un sospir i d’altres se’ns fa etern. Tot depèn de nosaltres, de com el vivim. A voltes el volem parar, que no se’ns escape de les mans i d’altres voldríem que corregués més de pressa que qualsevol estel. Què curiós, el temps! Ahí va:

TEMPS

Vaig voler aturar el temps,

que ell l’aturés per mi

i no va succeir.

Ara vull que vole el temps.

Que les pàgines del calendari

s’enlairen amb el vent matiner

i que les llargues hores de la nit s’esvaeixin

com el somni més lleuger.

Vull que arribe el moment

i fondre’m amb tu en l’abraç més sincer.

tiempo definitivo

Publicat dins de Sin categoría | Deixa un comentari

SENSACIONS

Pot semblar que tinc el Blog una mica abandonat i en part és així, encara que de moment continue amb el meu propòsit de fer una publicació al mes.

La veritat és que escric quan em ve de gust, sense obligacions, que és com millor ixen les coses. Així, avui tiraré dels fons del calaix i vos ensenyaré una coseta que vaig escriure ja fa temps. Es diu SENSACIONS:

Mentre feia el cigarret habitual a la porta del bar, el veia passar. Sempre igual, saludant-me amb aquell somriure picardiós de qui ha conquerit el cel sense haver-s’hi esforçat. Cada nit amb una diferent, tant se valien les seves característiques o atributs, l’important era no repetir.

Però aquell matí mentre els servia els cafès, el seu somriure era diferent, incert. I quan es va apropar a la barra per convidar-la a esmorzar, una mica burleta, li vaig preguntar:

  • Què? Un altra més no?
  • No, aquesta no és res – Em va respondre mentre la seua mirada perduda en l’horitzó d’ampolles de bar semblava processar alguna informació en el fons del seu cor – No, aquesta no és res – Va tornar a repetir – Però ho podria ser tot.

SensacionsIl·lustració: Lola Francés

Publicat dins de Sin categoría | Deixa un comentari

Amor VS Por

Ara fa setmanes que vaig escriure açò asseguda a la plaça Sol de Gràcia, però encara no havia tingut temps de penjar-ho. Just coincideix amb la setmana de Sant Jordi, però l’amor del que es parla ací va més enllà d’aquesta famosa llegenda per a enamorats. A qui li resone el que he escrit, que s’ho faça seu si vol i a qui no li vibre gens, doncs que ho deixe córrer, que vole… Ahí va: AMOR VS POR

Ja fa temps que hi creia en açò de “la llibertat és l’absència total de pors”. Però no va ser fins que em vaig trobar amb aquest fragment de la pel·lícula V de Vendetta que m’ho vaig tornar a recordar.

(Podeu clicar la imatge per anar a l’enllaç. I si ara algú no ha vist la pel·li, que no mire el fragment de vídeo si no vol spoilers. El text el pot llegir igual que no hi faré més referències).

V de Vendetta

Ai la por! Quant de mal ha fet la por!
Els “pensadors de l’actualitat” coincideixen en que només hi ha dos emocions que regeixen les nostres vides. Són la POR i l’AMOR. Així doncs si no volem que ens dirigeixi la por, haurem de viure en l’amor.

Però no em mal interpreteu, quan dic amor no em refereixo només a l’amor romàntic entre dos persones que s’estimen, sinó l’amor per tot. Per tot el que ens envolta, tant si ens agrada com si no, per les persones que estimem però també per les que a priori no suportem. L’amor pel perdó, l’amor volcat en tot allò que fem, en els petits detalls de la vida que al cap i a la fi són els més importants, els més sincers.

La por ens paralitza, ens fa dubtar del que en el fons ja sabem que hi ha. Ens “ajuda” a quedar-nos estancats, a no avançar. Mentre que si ens deixem portar sense por confiant en l’amor per tot, la vida serà molt millor.

Així que tu elegeixes, ara ja ho saps, només està a les teues mans. Jo, decideixo ser LLIURE, trie l’amor i m’oblide de la por.

Publicat dins de Sin categoría | 2 comentaris

SERRADURA

No solen agradar-me molt els “dies de”, jo sóc més d’estimar durant tot l’any. Però ara que s’acosta el dia del pare, faré una excepció: Compartiré un poema que li vaig regalar a la meva mare. (Sí sóc així de contradictòria.)

S’anomena serradura. Qui ens conega, ja ho entendrà…

“Avui, he passat de nou pel davant de la fusteria i com sempre, t’he recordat. He ensumat ben fort l’olor de la fusta i m’he transportat molts anys enllà.

Tu, arribant a casa amb les mans brutes i aspres de tant combatre la “maera” però més dolces que qualsevol estel. L’abraçada més intensa del món, com si no existís demà, amb aroma a serradura repartida per tot el teu cos. Sobretot el jersei. Ben ple! Serradura que s’aferra a les fibres del teixit com jo ho faig amb els meus braços al teu coll. M’encantava aquest moment!

Mmm! Ensumo de nou. Quins records! Quin moment més màgic el dels matins quan passe al davant de la fusteria…”

dibujo definitivo

Il·lustració: Lola Francés (ma mare)

Publicat dins de Sin categoría | Deixa un comentari

Somnis i desitjos

Per encetar aquest Blog i no deixar-lo soles amb la presentació, m’agradaria compartir una frase (una mica modificada) que em va descobrir un amic i que amb el seu permís, vam acordar que la compartiria algun dia.

I aquest crec que aquest és el moment ideal! Per començar, una reflexió sobre els desitjos:

estrella fugaç

Bona nit, univers!

Foto: Artur Gavaldà

Publicat dins de Sin categoría | 2 comentaris

Somnis Lleugers

Sabeu aquella sensació d’estar mig dormint mig desperts? Aquella en que ja no saps si el que passa pel teu cap són els teus propis pensaments o és que ja t’has deixat anar a somiar?

Aquest, és el somni lleuger, aquella fase en la qual el to muscular disminueix però encara som capaços de percebre la majoria dels estímuls que ens envolten.

I és precisament en aquest “dormir” quan a mi més em ve la inspiració. En aquest moment d’impàs és quan em venen les idees sobre el que vull escriure, sobre el que m’agradaria expressar. I és per això que vull nomenar aquest Blog com “Somnis Lleugers”, en honor a eixe instant en el que no sé si deixar-me portar amb el risc de despertar al sen demà i no recordar res o aixecar-me a escriure i perdre el son però guanyar en ànima.

Això seran aquestes pàgines. Un recull de les històries que em passen pel cap i que em ve de gust compartir amb totes aquelles persones que les vulguen llegir. Històries de somnis lleugers, perquè els somnis han de ser així, lleugers, àgils, de poca gravetat, sinó no ens podran portar a volar.

Benvinguts!

Publicat dins de Sin categoría | 2 comentaris