De colors cridaners, un estampat de flors amosaicades. A la banda esquerre un minúscul pelat, segurament aquell paper ha estat reutilitzat però a ella tant li val, ni s’hi fixarà. Està emocionadíssima amb el seu regal!
Comença a obrir-li amb cura i atenció però l’encís li pot i acaba estripant el paper en un tres i no res. La seva cara s’il·lumina en veure aquella caixa de color fúcsia.
– Una muñeca! Una muñeca!- Crida de manera desmesurada.- Lo que yo quería!
Obre la caixa, amb dificultat i nerviosisme treu tots els plàstics i fils d’aram que la tenen captiva al cartró. Per fi l’allibera i marxa correns a jugar fent-la volar per l’aire com si fos un avió. A sobre de la taula queda abandonat el pastís que ja ningú vol però els números 3 i 8 llueixen encara fumejant sobre la capa de xocolata.
Quan ens vam conèixer jo només tenia 3 o 4 anys, jugàvem juntes amb les nines i vèiem dibuixos animats. El temps ens ha anat distanciant. Jo he deixat de jugar amb elles i tu en canvi, encara no te n’has cansat. Ara que fas 38 anys, m’agrada saber que tot continua igual i que em segueixes estimant com abans.
